Història

Uns retalls d’història

Constituir una colla trabucaire a Badalona era una empresa dificultosa si volíem cercar una certa argumentació històrica. D’una banda sabíem que la paraula “trabucaire” tenia diverses accepcions o interpretacions. El Diccionari de la Llengua Catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans diu de l’entrada “trabucaire”: Facciós, combatent, armat de trabuc. També s’utilitza aquesta paraula de forma col·loquial per parlar d’algú que actua o realitza el treball de forma barroera. Potser l’accepció que ens ve més al cap és la que fa referència a unes colles uniformades amb la indumentària de pagès de la muntanya armades amb trabucs.

Els Miquelets a Badalona

La figura més important dels Miquelets a finals del segle XVIII és evidentment el seu refundador. Es tracta de “Josep de Urrutia” capità general de Catalunya i propietari de la casa pairal de “Can Ruti” de la nostra ciutat. Potser per això una de les partides de Miquelets més nombrosa i de més renom de totes les que existiren fou la de Badalona. Els Miquelets de Badalona arriben a la seva fama pels episodis que protagonitzen durant la Guerra del Francès a la nostra ciutat i a les nostres contrades. El dia 2 de maig s’havia produït a Madrid l’alçament contra els francesos que generalitzà la guerra de la Independència. Aquest fet inicià la que seria una llarga confrontació, en la que tingueren un protagonista destacat les accions guerrilleres dels Miquelets, somatent i la gent del poble, i que es perllongà fins el 1814. Els exèrcits francesos ocuparen també el turó de Montgat, cosa que feia que Badalona quedés constreta entre Barcelona i Montgat. La serra de Sant Jeroni i la Conreria facilitaven però als badalonins la comunicació constant amb les tropes del país. Tan fóu així que ben aviat es va pensar d’establir un campament estable sobre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, entre les ermites de Sant Onofre i de Sant Climent i el Puig Castellar. Efectivament aquest campament va reunir prop de 5.000 miquelets i sometents i estava comandat pel general Milans del Bosch. La complicitat dels Miquelets i els badalonins arribà a causar veritables problemes a les tropes franceses. Fins al final de l’ocupació el 28 de maig de 1814, continuaren actives algunes partides o terços de Miquelets que anaren plantant cara a l’invasor en quan passaren per Badalona camí de França les tropes de Barcelona.

Per saber més….