Mostra totes les entrades de admin

10 de setembre de 2019 – “MGT1705” a Montgat

Lmgt1705a guerra de successió espanyola, que va acabar amb el setge de Barcelona i la derrota de les tropes catalanes l’onze de setembre de 1714, va tenir una sèrie d’episodis nàutics amb la comarca del Maresme com a protagonista. Un dels més destacats, i alhora més oblidat, és el que va succeir el 22 d’agost de 1705 a les platges de Montgat.
La mort sense descendència de Carles II a l´any 1700 va provocar que Felip d´Anjou fos anomenat rei en detriment de l’altre candidat, l’arxiduc Carles d´Habsburg. Aquest coronament no va ser del gust de tothom i va provocar un greu conflicte en el fràgil equilibri entre les potències europees.

El maig de 1704, les tropes de la Gran Aliança de la Haia intenten per primera vegada i sense èxit prendre Barcelona del control dels filipistes. Un segon intent, aquesta vegada reeixit, s’inicia l’agost de 1705. Finalment el 9 d’octubre de 1705 els Borbons són expulsats de Barcelona i aquesta passa a mans dels aliats. A partir d´aquesta data i fins a la derrota del 1714, la ciutat, i bona part de Catalunya, serà fidel a l’arxiduc Carles.Montgat-recrea

El 22 d’agost de 1705, les tropes aliades desembarquen a la platja de Montgat, molt a prop del turó del mateix nom que els va fer de senya i de primera posició defensiva. Des d´allí es van dirigir cap Barcelona, que la van atacar i la van ocupar uns mesos més tard.
Arenys de mar de seguida va donar suport al candidat austríac i el 28 d´agost de 1705, els jurats de la vila van anar a Barcelona per mostrar obediència a l’arxiduc quan aquest encara estava assetjant la ciutat.

Les tropes que van desembarcar a Montgat estaven formades per anglesos, holandesos, austríacs i la milícia catalana dels Vigatans, una unitat molt semblant a la dels miquelets. La flota de l’arxiduc era composta per 180 vaixells amb 9.000 soldats i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l’holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt Les tropes catalanes eren comandades per en Josep Moragues, cap superior de les milícies populars.
Les tropes de l’aliança van conquerir Barcelona el 9 de novembre de 1705 i l’arxiduc Carles va ser proclamat rei amb el nom de Carles III. Els vigatans van ser reconvertits en el regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

La resta de la història, que finalitza amb la caiguda de Barcelona per part de les tropes borbòniques, és ja prou coneguda.

MGT 1705 – Programa d’actes

 

Dilluns 10 de setembre

Fira artesana barroca

D’11 a 22h al Parc de les Moreres

Parades d’artesania, alimentació i restauració.

Espectacle de commemoració i recreació del desembarcament aliat del 22 d’agost del 1705. 

a partir de les 18h al Passeig Marítim a la zona Turó de Montgat.

Vaixells d’època fondejaran davant de la Platja de les Barques. Recreació d’un campament de Miquelets.

A partir de les 20 h

Concert de rock amb el conjunt “Natural Thing”.

a partir de les 20.15h a la base del Turó de Montgat i la Platja de les Barques.

Arribada de nedadors, flanquejats per embarcacions lleugeres (caiacs, planxes de paddle-surf i llaüts), i de veïns i veïnes dels barris del Montgat del Peix i del Montgat del Fum, tots portant torxes.

a les 20.30h a la platja de les Barques

Actuacions dels Miquelets de Badalona, el Regiment d’Hússars de Moià, els Tabalers i la Colla de diables Bufons del Toc i del Foc de Badalona i els Tabalers de Montgat.

 A la platja de les barques

Representació teatral ‘Montgat 1705′

Explicació dramatitzada de la història del desembarcament a Montgat el 22 d’agost del 1705 realitzada per actors i actrius del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, Mímesis Teatre i Agrupació Artística del Casal de Tiana.

a les 21.45h a la base del Turó de Montgat

Mapping

La representació finalitza amb la projecció sobre la paret del Turó, juntament amb els dispars de Miquelets i Cuirassers, evocant la conquesta del Castell de Montjuïc.

A la base del Turó de Montgat

Interpretació de “Els Segadors” pel conjunt “Natural Thing”, i els Tabalers Bufons del Toc i els Tabalers de Montgat.

a la base del Turó de Montgat

Parlament institucional i fi de l’acte.

 

14 d’agost – Seguici de Festa Major

La data del 15 d’agost, al bell mig del mes estiuenc per excel·lència, concentra un bon grapat de celebracions festives. Per una banda, és la data en què es celebren moltíssimes festes major de pobles i viles dels Països Catalans. Això és així perquè antigament pels volts d’aquesta data s’hi concentraven les festes que celebraven l’èxit de les collites d’estiu, la fi dels treballs al camp i la preparació per a les tasques de la verema.

La nostra ciutat també celebra la seva festa major per la Mare de Déu d’agost, amb un seguit d’actes.

El dimecres 14 concentra les activitats tradicionals com són el Pregó, la Gran Xeringa, la Cercavila, el Castell de Focs i el ball de Festa Major. Miquelets de Badalona participa en la Cercavila de la Festa Major.

El dijous 15 les activitats s’estenen des de les Matinades, a les 8 del matí, fins al Bany de Bèsties, ben entrada la nit.

 

23 de juny – Flama del Canigó (Badalona – Montgat)

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
La Flama del Canigó arriba a Badalona i per això volem convidar-vos a acompanyar-la en un acte que tindrà lloc el dia 23 de juny.

Començara a les 17:00 amb una cercavila que recorrerà els carrers de Badalona partint del carrer Sant Anastasi, a les 19:00 la flama arribarà a la plaça de la Vila on hi haurà salves d’honor a càrrec de Miquelets de Badalona i la lectura del manifest. Posteriorment les entitats rebran la flama i encendran la Foguera de Sant Joan, on es cremarà el Decret de Nova Planta.

Un cop finalitzat aquest acte, ens desplaçarem a Montgat, per tal de celebrar l’esdeveniment a aquesta vila veïna.

Programa a Montgat:

19.45 h. Arribada i recepció de la Flama del Canigó a càrrec d’Òmnium Cultural.
Itinerari: Plaça Mallorquines, Plaça de la Vila,  Torre de Guaita, i Platja de les Barques. Acompanyada pels Tabalers de Tiana i Miquelets de Badalona.
20.10 h Recepció de la Flama del Canigó a l’Ajuntament de Montgat
20.40h Lectura i Manifest de la Flama del Canigó.

2 de juny – El Bruc – XXa. Festa del Timbaler

Actuació a la Festa del Timbaler del Bruc, la fira de la guerra del francès…

La festa, amb la fira d’època corresponent, commemoren els fets ocorreguts el juny de 1808. Concretament el 4 de juny de 1808 una columna francesa sortí de Barcelona en direcció a Manresa, Lleida i Saragossa.

La vigília de la batalla, el dia 5 de juny de 1808, es van tallar pins i van cavar foses per barrar el pas als francesos. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El resultat de l’emboscada estratègica del dia 6 de juny fou la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d’Abrera, quan es retiraven.

Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El número de soldats francesos era molt superior que a la primera batalla, mentre que les forces que se’ls enfrontaren disposaven de menys efectius; el fet de comptar amb quatre peces d’artilleria va provocar una segona victòria dels del país.

Anys després, l’any 1809, s’incorporava la llegenda del Timbaler. L’historiador Cabanes parlava del minyó de Santpedor, convertit en “general en xefe”. Es parla que aquest jove, per alguns autors Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor el 15 de març de 1791 i mort el 7 d’abril de 1809, va dirigir la batalla amb un timbal com els que s’utilitzaven a les confraries.

Avui es celebra la festa no per commemorar uns fets bèl·lics sinó com un signe d’agermanament entre els pobles i com a testimoni de la importància de la pau.